Abans de Fedora 26, el nucli aarch64 a Fedora utilitzava un espai d’adreces virtuals (VA) de procés de 42 bits i, a causa de la manera com funciona la paginació aarch64, això també restringia l’adreça física màxima. El VA de 42 bits era bastant limitant per a algunes aplicacions, però els processadors aarch64 també tenen suport per a VA de 48 bits.

Per a Fedora 26, Fedora ha introduït un VA de 48 bits i, per tant, els processos aarch64 més grans no estaran restringits per les limitacions virtuals o físiques d’un VA de 42 bits. Aquest canvi també ajuda amb coses com hugetlb i potencialment proporciona un augment de rendiment. A més, permet que Fedora arrenqui en una classe de màquines que tenen la majoria de la seva memòria RAM més amunt en l’espai d’adreces.

És poc probable que un usuari d’escriptori noti el canvi, excepte possiblement que Fedora ara podria arrencar en maquinari addicional. Un usuari de servidor podria trobar que hi ha més memòria RAM disponible per a bases de dades en memòria, etc.